“TALLERS EMOCIONALS”. SESSIÓ 3: TALLER DE LA POR

El dia 12 de maig vam fer el taller de la por. Començant com sempre amb els coneixements previs dels alumnes, vam conversar obertament sobre que era la por per ells. Van sortir idees de lo més diverses, com per exemple un nen que deia que la por era quan tenia malsons i un altre quan sentia sorolls per les nits.

A continuació vam explicar i analitzar més a fons que era el concepte por: és el desconeixement de gairebé tot allò que t'envolta fa que, a la infantesa, les pors creixin i es facin molt més grosses que quan ets adult. En el fet de tenir por, la imaginació hi juga un paper molt important. Davant d'allò desconegut, aquesta es dispara d'una manera totalment descontrolada. Davant d'aquest sentiment, no hi ha ni fórmules ni paraules ni pòcimes màgiques, cadascú se'n surt com bonament pot. Això sí, algun remei que li ha anat bé a algú pot ser que sigui útil als altres.

Seguidament vam explicar el conte de “La meva amiga la foscor”, on una nena que es diu Maria juga, i la foscor entra a través de la finestra de la seva habitació. La Maria no s'espanta i juntes passen la nit jugant i ballant. En aquesta història apareix la foscor com una amiga, no com un element que fa por als nens. Aquest llibre està especialment recomanat per evitar que els nens tinguin por de la foscor, ideal per llegir-lo en família abans d'anar a dormir. A continuació els alumnes van reflexionar dient la seva opinió i el seu punt de vista sobre la situació de la Maria.

En la següent activitat els nens i nenes havien de posar-se per parelles i un d’ells havia de caminar per tot l’espai amb els ulls tancats amb un mocador mentre el seu company li anava guiant lo millor possible. Al final de l’activitat alguns alumnes van manifestar que van sentir por, ja que el mocador no els hi deixava veure res i tenien por a fer-se mal. De manera que l’emoció més destacada i multitudinària per la majoria dels alumnes va ser la por. El desconeixement i la falta de informació va fer que els nens i nenes es desorientessin, de manera que poguessin sentir en primera persona aquesta sensació en forma d’emoció negativa.

Succés/conflicte:  

Ara voldria destacar un conflicte que va tenir lloc durant aquesta part del taller, quan dos nens es van començar a barallar. Un dels li estava donant puntades a l’altre d’una forma continuada i amb ràbia. Els vam aconseguir separar per poder parlar amb ells de manera individual i per tranquil·litzar-los. El que estava pegant manifestava que l’altre s’estava burlant d’ell d’una manera continuada, i que al final l’única manera que fer-li callar va ser amb amenaça i violència. L’altre va argumentar que era broma i no hi havia per tant, que s’havia ofès molt ràpid. Com a futura professional psicopedagoga vaig intentar intervenir, primerament tranquil·litzant les dues parts i intentant crear un bon clima, ja que d’aquesta manera es resolen molt millor els conflictes, d’una manera civilitzada. A continuació vaig parlar amb deteniment amb ambdues parts deixant que ells mateixos arribessin a una solució per ells mateixos. Penso que és la millor manera de que aprenguin dels seus errors. Vaig aprofitar per recordar al nen que havia donat les puntades amb ràbia i ira cap a l’altre nen, que en dues setmanes faríem el taller de l’emoció de la ràbia, denominant-la com a negativa. El vam convidar a assistir.

Com a tots els tallers, vam passar el pot de la por, on cada nen i nena va poder expressar moments i situacions de la seva vida en que van sentir por. Com a futura psicopedagoga, penso que un sistema com aquest del pot de les emocions és molt útil i funcional, ja que els alumnes es senten més motivats pel fet de que segueixen un ordre en les diferents intervencions, a més de mantenir un clima favorable on cadascú escolta als demés amb respecte, un valor important també a treballar.

Per finalitzar el taller de la por, vam fer la següent activitat: vam donar una cartolina blanca i unes aquarel·les a cada nen i nena, i la única condició va ser que cadascú havia d’expressar mitjançant el dibuix les coses o situacions que els hi donessin por. Al final de l’activitat cada alumne va explicar el seu dibuix als demés manifestant obertament les seves pors.