CONCLUSIÓ

Aquesta serà la última entada al blog, encara que continuaré amb les practiques fins el 19 de juny a la Fundació la Pedrera de Castelldefels.

Vaig començar la meva aventura pràctica al setembre i ara no queda més que un mes per acabar i ser psicopedagoga finalment. A nivell general a estat una experiència plena de d’anècdotes, situacions, successos i aprenentatges, on he intentat treure el màxim profit de totes elles.

Els Tallers emocionals van sorgir com una ajuda a un grup d’alumnes amb uns bloquejos emocionals considerables i hem rebut una resposta molt positiva.

En el transcurs de tots els tallers m’ha ajudat a conèixer encara més a cadascun del alumnes,  així com també les seves angoixes i preocupacions. De manera que he pogut arribar a la conclusió que els bloquejos emocionals/afectius que tenen la majoria d’aquests nens i nenes són inconscients i és possible que l’origen no tingui una raó que els justifiqui. Solen néixer com una manera de protegir-se contra alguna experiència anterior que va produir por i confusió, una experiència tan difícil i dolorosa que la fràgil psiquis no va poder manejar-la. Els infants i adolescents són més vulnerables a les experiències externes negatives, de manera que hem de cuidar i vetllar per a què qualsevol situació no provoqui desconcert i preocupacions en els infants.

He de destacar que el model col·laboratiu ha estat present durant totes les fases a les meves pràctiques. Ha estat la guia al llarg de tot el procés, ja que els diferents agents implicats (Fundació, escola, família i alumne) han treballat conjuntament per tal de trobar les estratègies més adequades per donar resposta a les necessitats.

El procés d’intervenció s’ha basat en el model educacional constructivista d’assessorament psicopedagògic, l’objectiu del qual era aconseguir una major consciencia emocional dels alumnes que acudien a la Fundació, i que es veiéssim reflectits en els seus resultats acadèmics.