CONCLUSIÓ

Aquesta serà la última entada al blog, encara que continuaré amb les practiques fins el 19 de juny a la Fundació la Pedrera de Castelldefels.

Vaig començar la meva aventura pràctica al setembre i ara no queda més que un mes per acabar i ser psicopedagoga finalment. A nivell general a estat una experiència plena de d’anècdotes, situacions, successos i aprenentatges, on he intentat treure el màxim profit de totes elles.

Els Tallers emocionals van sorgir com una ajuda a un grup d’alumnes amb uns bloquejos emocionals considerables i hem rebut una resposta molt positiva.

En el transcurs de tots els tallers m’ha ajudat a conèixer encara més a cadascun del alumnes,  així com també les seves angoixes i preocupacions. De manera que he pogut arribar a la conclusió que els bloquejos emocionals/afectius que tenen la majoria d’aquests nens i nenes són inconscients i és possible que l’origen no tingui una raó que els justifiqui. Solen néixer com una manera de protegir-se contra alguna experiència anterior que va produir por i confusió, una experiència tan difícil i dolorosa que la fràgil psiquis no va poder manejar-la. Els infants i adolescents són més vulnerables a les experiències externes negatives, de manera que hem de cuidar i vetllar per a què qualsevol situació no provoqui desconcert i preocupacions en els infants.

He de destacar que el model col·laboratiu ha estat present durant totes les fases a les meves pràctiques. Ha estat la guia al llarg de tot el procés, ja que els diferents agents implicats (Fundació, escola, família i alumne) han treballat conjuntament per tal de trobar les estratègies més adequades per donar resposta a les necessitats.

El procés d’intervenció s’ha basat en el model educacional constructivista d’assessorament psicopedagògic, l’objectiu del qual era aconseguir una major consciencia emocional dels alumnes que acudien a la Fundació, i que es veiéssim reflectits en els seus resultats acadèmics. 

FASES 4, 5 I 6

Com que la meva planificació de les fases del pla d’actuació acaben al juny, encara no puc fer una valoració general de tot el Pla, això ho faré a la memòria, però faré cinc cèntims de les tres últimes fases que em faltaven per exposar al blog.

FASE 4: PARTICIPACIÓ I COL.LABORACIÓ PLA D’ACTUACIÓ

Objectius:

- Col·laborar amb institucions per la realització de xerrades externes.

- Orientar als voluntaris de la Fundació quan sigui necessari.

- Mostrar interès per la bona portada en pràctica dels Tallers emocionals.

- Fomentar el model col·laboratiu entre tots els membres de la Fundació.

- Mantenir informats a les famílies de tots els avenços i endarreriments durant la realització dels Tallers emocionals.

Aquests van ser els objectius que vaig proposar al inici de les pràctiques per portar a terme a la fase 4. La col·laboració entre tots els membres de la Fundació ha estat molt activa. Tot el personal era molt conscient de la seva intervenció i tasca a realitzar, de manera que tant a la meva companya de pràctiques com a mi ens han deixat molta llibertat per poder portar a la pràctica el nostre Pla d’intervenció.

És molt important que a qualsevol institució, ja sigui una escola formal com un Espai d’educació no formal com aquest, els diferents membres segueixin un model col·laboratiu, on tots es sentin mútuament compromesos amb l’aprenentatge dels alumnes generant una interdependència positiva que no impliqui competència entre els demés.

A més aquesta col·laboració de treball grupal apunta a compartir l’autoritat, a acceptar les responsabilitats i el punt de vista de l’altre, d’aquesta manera es construirà un consens amb els demés. És necessari compartir experiències i coneixements, i sobretot tenir clara la meta grupal.

Les famílies també han estat un punt clau per a fomentar l’èxit educatiu dels seus fills, ja que és molt important unificar criteris, i en aquest cas entre familia-escola-fundació. L’acompanyament i l’assessorament de la família ha estat present durant tot el procés d’intervenció.

FASE 5: AVALUACIÓ PLA D’ACTUACIÓ       

Objectius:

- Avaluar la implicació, participació, la iniciativa i creativitat dels alumnes durant els Tallers emocionals.

- Autoavaluar de la psicopedagoga referent a la preparació, actuació i avaluació dels Tallers.

- Autoavaluar els propis alumnes per conèixer les seves opinions personals referents als Tallers.  

 

La fase d’avaluació és una part fonamental en qualsevol intervenció, de manera que com vaig explicitar en els objectius volíem avaluar als alumnes en la seva implicació en els Tallers emocionals, però que també fossin els propis alumnes els que avaluessin la seva satisfacció vers cada Taller. Al final de tots els Tallers, seriem les pròpies orientadores i futures psicopedagogues les que autovaloraríem el nostre treball.

De manera que, amb aquests tres tipus d’avaluació diferent podríem saber l’èxit o el fracàs dels Tallers en sí, i pensar en una possible continuïtat.

FASE 6: PLANTEJAR CONTINUÏTAT          

Objectius:

- Valorar la proposta feta i portada en pràctica durant els Tallers emocionals.

- Realitzar propostes de millora.

- Valorar si cal fer canvis en les pautes acordades

- Valorar la seva continuïtat en un futur.

Una de les finalitats que tenia la realització d’aquests Tallers emocionals, era el de portar-los a la pràctica l’any que ve a la Fundació i contractar a una persona responsable per aquesta tasca.

De manera que tant la meva companya de pràctiques com jo personalment ens hem encarregat de fer una mena de “tastet” per poder engrescat als alumnes per quedar-se una hora més l’any que ve per a la realització de Tallers creatius.

Encara no és 100% segur, però si que sembla que les opinions són positives per part dels alumnes i estan motivats per continuar amb els tallers l’any que ve.  

ANÈCDOTA: DIA 20/05/2015:

Avui volia compartir al blog un succés amb un nen que va tenir lloc ahir a la Fundació que em va sobtar i em va fer pensar.

Us poso un antecedents: (el nom és fictici per tal de mantenir la confidencialitat) Carlos és un nen que acudeix a la Fundació la Pedrera des de l’any passat, té 9 anys. Té dos germans més, un nen que és més gran que ell i una nena que és més petita. Tots tres viuen amb la seva mare, ja que el seu pare va morir fa dos anys d’una infermetat. Són del Marroc i no tenen més família a Espanya. La mare és molt col·laboradora, tant a l’escola dels seus fills com a la Fundació, també se li veu molt d’interès per a què els seus fills aprenguin i tinguin un bon futur per al dia de demà.

Carlos és un nen molt mogut al que li costa molt concentrar-se a l’hora de fer deures o de respectar als companys en moments d’oci. Encara que entén perfectament les explicacions i acadèmicament és un nen que avança al ritme de la majoria.  Des de l’escola ens va arribar la informació que era un possible cas de TDAH (trastorno por déficit de atención con hiperactividad), i ho podríem corroborar, ja que és un nen que es caracteritza per la presencia dels tres síndromes típics: dèficit d’atenció, impulsivitat motora i vocal.

De manera que ahir Carlos va acabar els deures abans d’hora, així que li vaig proposar fer una activitat complementaria, havia de fer una carta a qui ell volgués. La meva sorpresa a ser quan va dir que no volia compartir amb els demés la seva carta, i que només me l’ensenyaria a mi. Quan la vaig llegir em vaig emocionar molt, ja que era molt profunda i sincera. A continuació us adjunto la seva carta:

No va ser la primera vegada que Carlos em va parlar del seu pare. Només fa dos anys des de que va morir i ell ho recorda amb molta angoixa i remordiment. Es posa molt trist quan parlar del seu pare, però em dona la sensació que a casa no parlen gaire del tema i ho necessita.  Per tant, desprès de veure aquesta carta i la seva reacció, penso que el Carlos té una carència afectiva considerable i no ha superat la mort del seu pare. També necessitaria parlar més sobre el tema amb la seva mare o amb els amics, cosa que no fa. Potser d’aquesta manera canalitzaria més els seus nervis i la seva impulsivitat. 

“TALLERS EMOCIONALS”. SESSIÓ 3: TALLER DE LA POR

El dia 12 de maig vam fer el taller de la por. Començant com sempre amb els coneixements previs dels alumnes, vam conversar obertament sobre que era la por per ells. Van sortir idees de lo més diverses, com per exemple un nen que deia que la por era quan tenia malsons i un altre quan sentia sorolls per les nits.

A continuació vam explicar i analitzar més a fons que era el concepte por: és el desconeixement de gairebé tot allò que t'envolta fa que, a la infantesa, les pors creixin i es facin molt més grosses que quan ets adult. En el fet de tenir por, la imaginació hi juga un paper molt important. Davant d'allò desconegut, aquesta es dispara d'una manera totalment descontrolada. Davant d'aquest sentiment, no hi ha ni fórmules ni paraules ni pòcimes màgiques, cadascú se'n surt com bonament pot. Això sí, algun remei que li ha anat bé a algú pot ser que sigui útil als altres.

Seguidament vam explicar el conte de “La meva amiga la foscor”, on una nena que es diu Maria juga, i la foscor entra a través de la finestra de la seva habitació. La Maria no s'espanta i juntes passen la nit jugant i ballant. En aquesta història apareix la foscor com una amiga, no com un element que fa por als nens. Aquest llibre està especialment recomanat per evitar que els nens tinguin por de la foscor, ideal per llegir-lo en família abans d'anar a dormir. A continuació els alumnes van reflexionar dient la seva opinió i el seu punt de vista sobre la situació de la Maria.

En la següent activitat els nens i nenes havien de posar-se per parelles i un d’ells havia de caminar per tot l’espai amb els ulls tancats amb un mocador mentre el seu company li anava guiant lo millor possible. Al final de l’activitat alguns alumnes van manifestar que van sentir por, ja que el mocador no els hi deixava veure res i tenien por a fer-se mal. De manera que l’emoció més destacada i multitudinària per la majoria dels alumnes va ser la por. El desconeixement i la falta de informació va fer que els nens i nenes es desorientessin, de manera que poguessin sentir en primera persona aquesta sensació en forma d’emoció negativa.

Succés/conflicte:  

Ara voldria destacar un conflicte que va tenir lloc durant aquesta part del taller, quan dos nens es van començar a barallar. Un dels li estava donant puntades a l’altre d’una forma continuada i amb ràbia. Els vam aconseguir separar per poder parlar amb ells de manera individual i per tranquil·litzar-los. El que estava pegant manifestava que l’altre s’estava burlant d’ell d’una manera continuada, i que al final l’única manera que fer-li callar va ser amb amenaça i violència. L’altre va argumentar que era broma i no hi havia per tant, que s’havia ofès molt ràpid. Com a futura professional psicopedagoga vaig intentar intervenir, primerament tranquil·litzant les dues parts i intentant crear un bon clima, ja que d’aquesta manera es resolen molt millor els conflictes, d’una manera civilitzada. A continuació vaig parlar amb deteniment amb ambdues parts deixant que ells mateixos arribessin a una solució per ells mateixos. Penso que és la millor manera de que aprenguin dels seus errors. Vaig aprofitar per recordar al nen que havia donat les puntades amb ràbia i ira cap a l’altre nen, que en dues setmanes faríem el taller de l’emoció de la ràbia, denominant-la com a negativa. El vam convidar a assistir.

Com a tots els tallers, vam passar el pot de la por, on cada nen i nena va poder expressar moments i situacions de la seva vida en que van sentir por. Com a futura psicopedagoga, penso que un sistema com aquest del pot de les emocions és molt útil i funcional, ja que els alumnes es senten més motivats pel fet de que segueixen un ordre en les diferents intervencions, a més de mantenir un clima favorable on cadascú escolta als demés amb respecte, un valor important també a treballar.

Per finalitzar el taller de la por, vam fer la següent activitat: vam donar una cartolina blanca i unes aquarel·les a cada nen i nena, i la única condició va ser que cadascú havia d’expressar mitjançant el dibuix les coses o situacions que els hi donessin por. Al final de l’activitat cada alumne va explicar el seu dibuix als demés manifestant obertament les seves pors.

“TALLERS EMOCIONALS”. SESSIÓ 2: AMOR

El dia 29 d’abril vam realitzar la segona sessió dels tallers emocionals. Aquesta vegada treballaríem l’emoció de l’amor.  Uns dies abans els nens i nenes ens anaven preguntant bastant entusiasmats sobre el tema del nou taller, de manera que el clima general va ser més favorable i engrescador que l’anterior.

Com l’altre vegada, vam realitzar un Power point per poder ordenar més les idees dels infants i facilitar l’adquisició de nous coneixements.

Primerament vam començar amb els coneixements previs, on cada nen i nena havia de explicar que era per ell o ella l’amor. Va ser un tema molt obert, de manera que cadascú va definir el seu amor cap a una persona, un animal o fins i tot una cosa (la seva consola).  

A continuació els hi vam ensenyar unes definicions de què és el amor explicar des del punt de vista de nens i nenes com ells. Així es van adonar que el amor no sempre s’havia de dir amb paraules, si no que també era important demostrar-ho amb fets. 

Més tard vam ensenyar el vídeo conte de “L’amor amb els cinc sentits” on una nena petita explica com sent l’amor a través de la vista, l’oïda, l’olfacte, el gust i el tacte. Després vam reflexionar i comparar opinions sobre el que deia la nena i el que pensaven ells. Van sortir respostes de lo més dispars.

La següent activitat va estar relacionada amb l’expressió corporal. Es tractava d’expressar amb les diferents parts del cos l’emoció de l’amor. Començar primer amb la cara per després anar ampliar les diferents parts del cos: els braços, les cames,... cada part per separat fins arribar al cos sencer.

A continuació vam realitzar l’activitat “El meu cor”, es tractava de dibuixar un cor que ocupés tot el foli, i aquest l'havien de partir en tantes parts com a persones importants per a ells/as troben en el seu cor, encloent-se a ells/as mateixos/as. (Aquesta repartició dependrà del sentiment que troba cap a un mateix i cap als altres. També podem guardar un espai per a persones importants per a nosaltres, les quals encara no estan en la seva vida o ja s'han anat d'ella).

Aquesta activitat els hi va agradar molt i cada infant, van poder dibuixar i escriure el nom d’aquella persona, animal o cosa més estimada a la seva vida. Com a curiositat dir que un dels nens es va dibuixar a ell mateix, i va manifestar que era ell mateix a la persona que més estimava del món. Aquesta resposta la vam aprofitar per explicar als nens i nenes que també ens hem d’estimar a nosaltres mateixos, de manera que l’autoestima era molt important per ser feliç a la vida. 

Per últim vam acabar el taller reflexionant sobre situacions personals en les que hàgim sentit amor. Això ho vam fer en rotllana tots junts, però per poder respectar el torn de paraula vam fer ús del pot de l’amor, de manera que el nen o nena que tenia el pot podia parlar i els demés tenien que escoltar.

A continuació penjo una sèrie de fotografies que es van fer durant el taller: