TALLERS EMOCIONALS: subjectes i metodologia

La meva principal intervenció durant aquest Pràcticum II, estarà enfocada als Tallers emocionals. De manera que començaré explicant a quins subjectes anirà destinat i com ho portarem a terme de manera general. Durant les darreres entrades especificaré i concretaré més fase per fase, mentre les anem passant.

Els Tallers emocionals tenen la finalitat de treballar la imaginació, la comunicació, la creativitat, l’autoestima, les habilitats socials, etc, en forma de jocs, d’expressió corporal, manualitats, de la música, de contes, etc.

Estaran adreçats principalment a alumnes d’educació primària (6-12 anys) que a més de suport i acompanyament educatiu en temps extraescolar, necessiten supervisió d’un professional, ja que el seu problema escolar ve derivat per una causa emocional més o menys greu.

A més poden ser infants que manifestin algun tipus de necessitat a l’escola (baix rendiment escolar, absentisme, risc d’abandonament prematur, falta d’adaptació a l’escola, ...). 

La funció del professional serà principalment de guia i acompanyament durant els Tallers emocionals, a més de donar un assessorament a possibles situacions. També es farà una observació directa durant totes les sessions.

Aquest es faran dos cops al mes i tindran la duració de 1 hora. Es portaran a terme al mateix espai de la Fundació quan els nens i nenes acabin els deures, es a dir de 18,30-19,30h. La dinàmica del Taller normalment sempre tindrà la mateixa estructura de principi a fi, tenint en compte que durant cada sessió es treballarà una emoció diferent. Es començarà amb una introducció en forma de conte, seguirem amb el desenvolupament que normalment serà una activitat (artística, musical, plàstica,...) i es tancarà el Taller amb una activitat que de reflexió final general.

Cada part tindrà la seva reflexió personal abans de passar a l’altre i s’analitzarà cada resposta donada pels alumnes. 

PRIMERES IMPRESSIONS I POSSIBLES SOLUCIONS

La majoria dels nens i nenes que acudeixen a la Fundació tenen un aspecte en comú, i són els baixos resultats acadèmics i el fracàs escolar.

Durant la meva primera estada en la Fundació durant el pràcticum I vaig poder arribar a la conclusió, juntament amb els demés professionals, que existien diversos factor que apuntaven que darrera d’un fracàs escolar hi havia un bloqueig emocional.

El bloqueig emocional és una resposta natural i instintiva que es manifesta com una barrera que es posa un mateix com a manera de protegir-se d'una situació o esdeveniment que suposa o pot suposar un impacte emocional.

El bloqueig emocional té una funció de protecció. Aquest bloqueig desapareix quan estem preparats per adaptar-nos a la realitat de la situació. Per tant, s’haurà de treballar amb els alumnes per tal de descobrir quins són aquests bloquejos i com els podem solvatar de la manera més natural possible.

Conseqüències dels bloquejos emocionals:

- Impedeixen concentrar i rendir de manera adequada.

- No deixar ser un mateix.

- Es produeix desconnexió amb els verdaders sentiments i l’emoció  es manté dintre, però oculta, d’aquesta manera no es produeix el control emocional oportú.

- Pensaments esbiaixats.

De manera que, una de les propostes que es va portar a terme, juntament amb els demés professionals de la Fundació i amb la meva companya de Pràcticum de la UOC, va ser realitzar uns Tallers emocionals.

Vam pensar que aquesta seria la manera més convenient de tractar el problema, ja que les emocions tenen un paper molt important perquè cada infant tindrà un espai on serà protagonista, i aportarà part de les seves vivències.

Aquesta setmana començarem la primera sessió de Tallers emocionals, per tant en les properes entrades aniré explicant cadascuna de les fases establertes amb les meves impressions personals. Però primerament us posaré al dia sobre com estaran enfocats aquests Tallers, subjectes, professionals, ... 

INICI DEL MEU DIARI DE PRÀCTIQUES

Hola a tothom...

Avui començo el meu diari de pràctiques amb una primera entrada de presentació.

Sóc Jenifer Redondo i treballo com a mestra d’educació infantil a una escola de Viladecans, concretament al curs de P5.

Durant aquest any he realitzat les meves pràctiques de psicopedagogia. Si tot va bé aquest serà el meu últim any a la UOC, ja que aquesta assignatura de pràcticum II és la última que em queda de la carrera, de manera que ho estic fent amb moltes ganes i entusiasme. He continuat aquest pràcticum II al mateix lloc on vaig fer el pràcticum I per poder continuar la meva intervenció psicopedagògica.

Aquest és a la Fundació Catalunya La Pedrera a Castelldefels. És un centre on es realitza un Programa d’acompanyament per a l’èxit educatiu per a infants de primària, i com a nou aquest any, a secundària, és una iniciativa de la fundació Catalunya – La Pedrera per millorar, reforçar i complementar la funció educativa de la família i de l’escola.

La Fundació Catalunya - La Pedrera neix l'1 de gener de 2013 per respondre a una nova realitat social, i fer-ho amb una nova visió. El nostre entorn canvia; emergeix una nova consciència social, i emergeixen també noves necessitats i noves ambicions. És una Fundació que aposta per l'ètica i la innovació, que creu en la proximitat i el dinamisme, i que vol transformar en accions el compromís amb el territori i amb la seva gent. Fent coses diferents però, sobretot, fent-les de manera diferent, i garantint que són, també, una entitat sostenible econòmicament.

Aquesta fundació difon tres grans projectes, que són: el de la prevenció de la dependència, l’atenció a la dependència (REMS) i el d’acompanyament educatiu. Aquest últim serà el qual estaré present durant darrers mesos, actuant com a futura psicopedagoga i portant a terme un projecte com a pla de treball que durant les següents entrades al blog aniré explicant amb detall.